En aquest moment de crisi, la gran qüestió de la vida i la mort apareix davant nostre amb una proximitat i realitat insòlites. Contínuament, experimentem sensacions de pèrdua, indefensió i perill. El que està passant ha trastocat la nostra vida i tot allò que fins ara semblava tenir una base sòlida i arrelada. D’una manera en que la por que apareix en aquesta situació pot arribar a ser aclaparadora. Ens podem sentir absorbits per alguna cosa difícil d’acceptar i impossible de defugir.
Aquesta situació és similar a un dels nostres kongans clàssics: «Quan l’univers sencer està en flames a través de quin tipus de samadhi pots escapar-te de ser cremat?»
La pregunta sembla presentar una barrera impenetrable. Com es pot escapar de ser cremat quan t’envolta una foguera immensa? Hi ha alguna cosa que no es pugui cremar? En un altre kongan, el Mestre Zen Man Gong ens dóna una pista, dient: «Encara que aquest món exploti, si tothom té una cosa pura i clara, mai desapareixerà. Aquesta cosa, de vegades somia, de vegades està desperta. Aleshores, et pregunto, sense somiar, sense estar despert, on és?»
Buda ens va deixar la mateixa pregunta i no va intentar consolar-nos d’una forma convencional. Quan estava a punt d’entrar al nirvana, va oferir als seus estudiants una ensenyança senzilla i crua: «Tot és impermanent. Sigueu persistents i seguiu intentant». En aquest moment apareix la claredat: malgrat que tot és efímer, mantenir la flama de la ment que intenta cremant intensament esdevé el més important!
El Dharma que va compartir amb nosaltres va ser, i segueix sent, el repte de la vida i la mort. Sens dubte no és una altra andròmina oferida a l’altar del nostre petit ego limitat, alimentat principalment pel desig, el consum i una fràgil sensació de seguretat i confort, com ara entenem. La crisi actual ens demostra que només cal privar-nos de les nostres joguines preferides i aixafar la festa d’una manera desagradable per empènyer-nos al pànic i esmicolar la manera d’intentar donar sentit a tot.
La por per si mateixa no és bona ni dolenta, i tot sovint es converteix en la nostra aliada a l’aguditzar la nostra atenció quan es posa en perill la vida i la salut nostra i dels altres. Però, quan es descontrola i determina totalment la nostra relació amb el món, es converteix fàcilment de convidada a lladre i ens roba l’originalment lliure d’aferrament i il·limitat espai de la nostra ment original. De fet, la por és un component de la nostra ment condicionada i, juntament amb alguns altres corrents emocionals i mentals, es converteix fàcilment en un obstacle. S’interposa en el camí de la no dualitat original, separant-nos de la realitat i de la nostra veritable naturalesa; cobrint aquesta cosa clara a la qual apuntava el Mestre Zen Man Gong i a la qual Buda va dedicar la seva vida.
Un dels textos més importants en el que es recolza la pràctica zen és el Sutra del cor, que conté un missatge molt interessant i estimulador: «El Bodhisattva depèn del prajnaparamita i la ment no és cap obstacle. Sense obstacles, no hi ha pors». En zen diem: la ment és buda i, per tant, no és un obstacle, sinó la nostra guia i mestra. Tot i així, cal seguir recordant-la, despertant a la seva naturalesa prajna com un mirall, lliure de por i altres obstacles.
I doncs, què podem fer? El meu consell és senzill: amaguem-nos sota el camí, visitem el coixí de meditació tan sovint com puguem, cultivem la connexió amb la nostra veritable naturalesa mitjançant el despertador de la pràctica formal. Si observem la nostra ment amb determinació i preguntem sincerament «Què és això?» llavors les cortines de la il·lusió s’esfondren per revelar el silenci viu i lluminós que penetra el cos i la ment, on el guany i la pèrdua, la malaltia i la salut, la vida i la mort només són convidats temporals a la nostra llar original. Aquesta és la font del nostre veritable poder espiritual.
Utilitzem aquest poder per tenir cura dels altres. Sobretot avui dia la necessitat de la compassió activa és il·limitada i hi ha molta feina per a tots. Practicar el bé i ajudar-se mútuament sempre fa feliç ambdues parts.
Com que tot és el nostre mestre, el coronavirus no és una excepció. És un mestre molt perillós i difícil, però potser per això es el millor. Dependrà de nosaltres el que entenem i quins seran els resultats d’aquest enfrontament. Com que tot és impermanent, inclòs el virus, aquesta entrevista, imposada per la força per ell a la humanitat també arribarà al seu final, un dia. Tornarem als nostres somnis o despertarem a la medul·la del nostre ésser i crearem un món de saviesa, compassió i amor?
El nostre Triple Refugi: Buda, Dharma i Sangha, no són paraules buides, sinó una ajuda viva que sempre està donant la mà per trobar-se amb la teva. Quan es produeix aquesta unió, s’obté un poderós suport. T’adones que, submergit en la prajnaparamita, lliure de por i de tots els obstacles, bodhisattva és TU!
–Mestre Zen Joeng Hye
