No tinc temps per practicar

/in

Un alumne una vegada va preguntar al mestre zen Su Bong en una xerrada Dharma: el seu amic volia venir al centre Zen per practicar, però no tenia temps, perquè tenia família, tenia feina, feia feina voluntària i havia d’ajudar en les funcions de la seva empresa. Què podia fer?

El mestre zen Su Bong va dir: «Una resposta d’estil zen significa deixar-ho tot, això és tot. Sóc això, això, això. Vull això, això, això… però no ho puc, això, això… què he de fer? Això no és necessari. Deixa-ho tot i què? Només fes-ho. Sense jutjar: “He de fer això o això? Que és més important?” Llavors, quan fas alguna cosa i només ho fas, tindràs temps per a tot. Faig el meu treball, però hauria d’estar fent alguna altra cosa? Així, el treball triga el doble de temps».

«Tots enteneu per la vostra experiència, sense que jo us ho digui, quant temps perdeu preguntant-vos si haurieu d’estar fent això o allò. Però si nomès ho fas, ja estaria tot acabat. No hi hauría equipatge extra. Aquest nom és meticulós, meticulós i complet. Així que, he dit que ho deixeu tot, això vol dir la vostra ment que examina».

«Molts dels nostres mestres no tenen temps: són laics igual que vosaltres. Tenen posicions molt importants i tenen famílies i han de treballar molt dur per fer que tot funcioni, però només ho intenten i ho aconsegueixen. Aquesta ment que ho intenta es necessària. No pots aconseguir res amb ment d’excuses».

Mestre zen Su Bong

(De l’Escola Kwan Um de Zen)

La ment clara és com la lluna plena

/in

La ment clara és com la lluna plena al cel. A vegades els núvols vénen a cobrir-la, però la lluna sempre és darrera seu. Quan els núvols s’en van, la lluna brilla intensament. Així que no et preocupis per la ment clara: sempre hi és. Quan ve el pensament, darrere hi ha la ment clara. Quan el pensament s’en va, només hi ha la ment clara. El pensament ve i s’en va, ve i s’en va… No t’has d’aferrar al venir o l’anar.

Del llibre Tirando cenizas sobre el Buda

Mestre zen Seung Sahn

(De l’Escola Kwan Um de Zen)

El pensament mateix és Buda

/in

Quan estem realment atrapats, quan no sabem, quan tenim aquest «No sé» completament, tot, tot allò que sentis, el que vegis, el que toquis, tot es converteix en Buda. Tot és com el que és. No hi ha res a afegir, res a treure. Tot està bé. Així que ens asseiem. Ens asseiem, mirant, percebent com els pensaments van i venen, van i venen. Això és tot el que estem fent. La nostra feina durant l’estona que meditem és seure i veure com els pensaments van i vénen. I no toqueu això; llavors el pensament en si mateix és Buda.

Mestra zen Gu Ja

(De l’Escola Kwan Um de Zen)