Algunes de les nostres accions no són visibles per als altres, i els resultats només apareixeràn en el futur, però interiorment ja sabem què fem. El nostre veritable jo, la nostra intuïció, ens guia. Si som conscients d’aquesta guia –estant en contacte amb ella, escoltant-la– no hi hauria d’haver cap problema per decidir què fer. No hauria d’haver-hi cap problema per comprendre ràpidament la situació, triar l’acció correcta, mantenir l’acció correcta de moment a moment.

–Ja An JDPSN

La il·luminació no és especial, vol dir deixar anar, ara mateix. Per això ho anomenem «no sé». «No sé» vol dir no estar aferrat al pensament. De fet, el més senzill del món és aconseguir la il·luminació. Nomès penses que és complicat així que mai ho fas. Però, això, només és el teu pensament. Deixa anar el teu pensament i ja està. No és gens complicat. Per aixó Buda va dir en el Sutra del Diamant: «res identifica a un Buda». Vol dir que Buda no té cap característica especial. Buda també va dir: «no hi ha cap fórmula per obtenir la il·luminació». Vol dir que la il·luminació no depèn de cap tècnica, la tècnica només apunta una direcció. I tot això prové del fet que tu ja ets «això».

–Mestre Zen Dae Kwang

Si encens una llum, tot s’il·lumina i pots veure les persones malaltes, les felices, pots veure-ho tot. Sense llum no pots veure res. Al món, tot funciona igual; el que fa la diferència és només que tinguem llum o no. Si és fosc, la gent discuteix i lluita i apareix el patiment. Tothom crida: «On és la porta? Vull sortir!» Però, amb la llum encesa, per què haurien de lluitar les persones? “«Oh, aquí hi ha una porta, un camí allà; una persona pot anar per aquí i l’altra per allà.»

Com sortir d’aquest oceà de patiment? Amb llum mental. Quan aquesta apareix, pots sortir per la porta i baixar pel camí. La llum mental transforma l’oceà de patiment en l’oceà del Dharma. Llavors, tothom esdevé harmoniós, com nens feliços. Tothom assoleix veritable i immutable felicitat. Alguns anomenen això «llum pura» o «nirvana». Si t’aferres al nirvana, tindràs un problema. Però si aconsegueixes la correcta funció del nirvana, pots salvar a tots els éssers en aquest oceà de patiment.

–Mestre Zen Seung Sahn

De vegades veiem el nostre camí com si fos una línia i esperem que seguir per aquest camí només signifiqui millorar, ser més feliç, tenir més alegria, tenir una vida més exitosa.

Però aquesta no ha estat mai la meva experiència. No va així; no és un moviment lineal. Sempre ens movem fent voltes. Tenim vida i mort, i tenim samsara. Pugem i baixem. Tens èxit; tens una bona meditació. Ho podem veure durant una setmana. Cada dia, cada moment d’asseure’ns: un moment estàs content i et sents bé. «La meva meditació és genial, tan clara, tan forta.» I al moment següent, fins i tot la propera ronda de seure, de vegades als cinc minuts següents, «Què ha passat?» Alguna por o potser la ràbia surten del no-res. Però si us asseieu prou temps, no hi prestareu tanta atenció. Tot està canviant, canviant… el teu pensament, el teu sentiment, les teves emocions canvien. No us preocupeu per tot aquest karma que va i vé; el que és més important és tornar a abans del  pensament, a la nostra ment original, una vegada i una altra. Practiquem el deixar anar i practiquem el recomençar una vegada i una altra. Quin privilegi!

–Mestra zen Bon Shim

Què sóc? La necessitat de trobar el teu veritable jo.

1. Es diu que l’ésser humà és el més preciós de totes les coses perquè pot assolir la seva veritable naturalesa.

2. La veritable naturalesa significa la llibertat total, responsabilitzant-se de la pròpia vida; però els éssers humans rarament són lliures en qualsevol moment o lloc. No poden controlar la seva vida perquè el seu pensament il·lusori (el petit «jo») es converteix en l’amo mentre la seva veritable naturalesa és només l’esclau.

3. El petit «jo», el pensament il·lusori, és el fruit de la veritable naturalesa, sorgeix del desig egoista. La veritable naturalesa (ment clara o ment bodhisattva) és la ment correcta, que no té principi ni final; no té existència ni extinció, però no li manca res.

4. En què es diferencia un ésser humà que ha perdut de vista la seva veritable naturalesa respecte d’un animal que només persegueix sexe i menjar instintivament? Per molt important o famós que siguis, si no assoleixes la teva veritable naturalesa, ets com una molècula, sotmesa als quatre tipus de naixement i mort i als sis regnes de l’existència (samsara).

5. Al nostre món, la majoria de persones viuen juntes, compartint un estil de vida, seguint sense consciència el seu karma. Les seves vides passen simplement, sense direcció. Inconscients al terrorífic esdevenir. Quan arriba la mort, estan cecs i no perceben el que els espera.

Del llibre, The Teachings of Zen Master Man Gong.