Del mestre zen Seung Sahn 1980

Cada any, cada any,
Any nou, any nou.
Cada any, cada any,
Any vell, any vell.

Any vell marxa… Any nou.
Any nou marxa… Any vell.

Qui va fer això?
Tu? Jo? Nosaltres? Ells?
No, no, no!
Llavors Déu? Buda? Temps? Espai?
No, no, no!
Llavors el sol? la lluna ?, la terra?, les estrelles?
No, no, no!
Llavors la muntanya? el riu? l’arbre? la flor?
No, no, no!
Llavors l’elefant? el gos? el gat? el ratolí?
No, no, no!
Llavors, «Tres lliures de lli»?
«Merda seca en un bastó»?
«Katz»?
«Mu»?
No, no, no!

Llavors què?

La neu brilla al alba.
Al matí 1972 més 8.

(De L’Escola Kwan Um de Zen)

En el budisme, Buda va ensenyar que el sofriment prové de la ment oposada, del pensament contrari. En lloc de simplement estar connectats i apreciar estar aquí, estem fantasiejant sobre coses diferents. Però, perquè estem asseguts aquí i practiquem durant algun temps, sabem que aquest tipus de pensament no és realment útil. Sabem aixó per experiència, no per la fe cega o per escoltar a algú, no per llegir llibres, sinó per la nostra pròpia experiència.

Per tant, tornem a aquest moment. Podríem fer que es trenqui, ens podríem imposar i començar de nou. Aquest és el procés habitual. Reconeixem, admetem, que no estem aquí, viatgem en temps i espai, però tornem a començar. Comencem de nou. Una vegada més, estem connectats amb el nostre no se, la nostra gran ment, el nostre abans del pensament. I quan estem connectats, quan som un amb la situació, tenim una bona sensació. És un sentiment feliç, així que estem contents.

El punt és que amb aquesta pràctica, només seguint l’ensenyament, no hem de ser arrossegats, podem fer alguna cosa, podem tenir alguna iniciativa. Podem reflectir i aplicar el nostre entrenament, el nostre ensenyament a cada moment.

Per la Mestra Zen Bon Shim

(De L’Escola Kwan Um de Zen)

Carta d’un estudiant

Hola Ken,

Com estàs? Tinc una pregunta sobre veure el Karma… He estat treballant “només no sé” i Seung Sahn parla molt sobre veure el nostre Karma i després poder utilitzar-lo per ajudar els altres. També he escoltat el podcast de Carlos a Sit, Breathe, Bow i parla del mateix. Tot fa que vulgui viure a un centre Zen per practicar, però aquest no és el meu Karma en aquest moment. Ser el pare del meu fill és el meu Karma i suposo que sempre he sapigut que ser un pare era el meu Karma. Tanmateix, em trobo dividit en ambdós sentits. Com puc veure el meu Karma quan no tinc un grup de pràctica al que assistir regularment?

Sobre la tasca de la brúixola del zen que em vas donar… no sé el que faig quan ho veig com una pintura. Dits que escriuen en un iPhone, el correu electrònic és una manera convenient de dir ?

A més, la resposta pels deures, què significa quan Joju es va posar les sandàlies al cap i s’en va anar? Les meves sandàlies estan al cap, adéu Ken.

Resposta del mestre zen Jok Um (Ken Kessel)

Gràcies per escriure. Acabem de tornar de fora de l’estat, així que rebo el teu correu electrònic ara.

Hi han alguns errors tipogràfics al teu correu electrònic. Com van aparèixer? Què es pot fer amb ells? Si ho veus, llavors entens veure el teu karma. No és una cosa especial, i el karma no està amagat ni es misteriós. Tampoc és una cosa. És una manera de parlar de les teves tendències, hàbits, caràcter, afinitats, pensaments, sentiments, relacions i accions. Com podria estar amagat de la teva vista? No es requereix una configuració de les circumstàncies externes adequades per veure el teu propi karma. Voler circumstàncies especials per ajudar-te a veure el teu karma és una mena de karma per veure. Si vols honorar el teu karma com a pare, apren a veure la llum mental dels teus fills. Aquesta serà la teva millor guia. Ells són els més íntims amb tú. Per això, tens la major oportunitat de practicar amb ells. No són la teva sangha a casa?

Si no estàs segurs de com mirar la Brúixola del Zen mentre mires una pintura o un paisatge, passa primer una setmana mirant pintures i paisatges. A continuació, veuràs més fàcilment què significa això. Ja ets molt bo mirant l’oceà, així que tens alguna cosa per seguir.

Pel que fa a JoJu: siusplau, treu les sandàlies del cap. Hi ha un lloc on fan més bé.

Cuida´t,
Ken

Mestre zen Jok Um

(De L’Escola Kwan Um de Zen)

Solíem tenir una traducció diferent del segon gran vot: «Els desitjos són inesgotables. Votem per extingir-los tots». Una vegada durant una entrevista, un estudiant va demanar al mestre Zen Wu Kwang:

Estudiant: «Els desitjos són inesgotables. Què significa això?»
ZMWK: «Vull!»
Estudiant: «Llavors, com s’extingeixen tots?»
ZMWK: «Vull!»

Comentari: La vida humana és «Vull». Fins i tot dirigir-se cap a l’extinció dels desitjos és un voler o un desig. En sentit estricte, el desig o fins i tot la preferència no és el problema. L’anhel i el desig autocentrat són realment el nucli del problema. Per què «vull» i per qui? Com s’utilitza l’energia del desig d’anar més enllà de jo, mi, meu? Quan tinguis gana, menja; quan algú té gana, dóna’ls menjar.

Mestre zen Wu Kwang

(De L’Escola Kwan Um de Zen)

A la teva família no li agrada que practiquis el budisme, molta gent té aquesta situació. Per què passa això? Perquè t’estimen. Tots els éssers humans volen protegir les persones que estimen. Perquè tots els éssers humans tenen una idea del que és la vida correcta i el que és bo per a la seva família i els seus fills. Tothom té això.

Eugene és director d’un centre Zen a Txecoslovàquia. Els seus pares són uns bons catòlics de primera i mai no han sentit parlar del budisme. El budisme als països d’Europa de l’Est és realment nou i la gent considera que podria ser un culte. Després d’acabar un retir de set dies, Eugene va dir: «Su Bong Soen Sa, anem al lloc dels meus pares i descansem una mica». De seguida, em vaig sentir una mica incòmode: «Estàn d’acord els teus pares?», Va dir : «No et preocupis». Llavors vam anar allà. Quan vam arribar a la seva casa, la seva mare va treure menjar, tot vegetarià. Mai menjen vegetarià, però va treure menjar vegetarià. Després del menjar, em vaig estirar i vaig dormir al sofà al costat del menjador, perquè podia percebre que la ment de la seva mare era molt oberta. El sentiment era com «Tu ets el meu fill. Per a mi, ets família.» Així que vaig poder fer això. Però encara no ho entenia.

Al voltant de les nou en punt, el pare d’Eugene va tornar a casa. Eugene es va aixecar del seu seient i va anar a l’armari, va treure les ulleres del seu pare, les va sostenir i va dir: «Pare, seieu, si us plau». Va donar al seu pare les ulleres, i després ens va presentar. Llavors vaig comprendre, aquest Eugene és un fill correcte de primera. No depèn de la seva pràctica o del que creu o no creu, sempre té una relació, funció i situació correctes amb la seva família.

Així que a la seva família no li importa, si fa pràctica de meditació o pràctica del dimoni. El més important és la relació amb el nostre fill. Aquesta és la prova. «Una acció és millor que deu mil paraules». Una acció: el que feu és més enllà de la dependència del nom i de la forma.

Mestre Zen Su Bong

(De L’Escola Kwan Um de Zen)