Tot es converteix en Buda

Ens asseiem, observant, percebent com els pensaments vénen i van, vénen i van. En realitat això és tot el que fem. El nostre treball durant el temps d’estar assegut és asseure’ns i observar com els pensaments van i vénen. I no toquis això; llavors el pensament en si mateix és Buda.

No hi ha bons pensaments i pensaments dolents. Hi ha pensaments. No els donem la benvinguda, però tampoc els rebutgem. I així ens asseiem, rectes però relaxats. Simplement observem amb naturalitat, sense manipulació, simplement relaxats. Però el pensament, els sons que percebem no són tan importants, tampoc. Les nostres ments simplement reflecteixen aquestes coses, però vénen i van.

Però una cosa: ens mantenim desperts, conscients del que ve, del que sorgeix. I ho deixem anar, per si mateix. Aquest despertar de moment a moment és molt important. D’aquesta manera, podem ser amos de casa nostra. No som controlats per altres, o per la nostra ment.

Per tant, no hem de seguir dient: “Com puc ajudar-te?” Tot això és una ximpleria. Això és només un discurs. Si nosaltres, moment a moment, ens despertem i ens adonem del que ve, això ja és una gran ajuda. Així que espero que mantinguem la ment clara moment a moment, salvant-nos primer a nosaltres mateixos del sofriment i, al mateix temps, als altres.

Per la mestra Zen Gu Ja