Gran fe, gran coratge, gran dubte
Gran fe no vol dir fe en alguna cosa o fe en què les coses sortiran com tu vols. La fe no necessita cap objecte. És viure la vida de la forma en què el peu toca a terra al caminar. El teu peu mai es pregunta si el terra hi és per a ell.
Gran coratge significa no donar-se per vençut. Canviar de rumb no és un problema, però cal seguir endavant. El gran coratge tampoc té per què ser dramàtic. Cada vegada que fas alguna cosa que és una mica difícil o una mica desagradable, i ho fas sense queixar-te, i la fas fins que acabes, això és gran coratge, aquí mateix.
Gran dubte és el més important. La gent pensa que la religió es tracta de creences, però no ho és. Què sóc jo? Què és aquest univers? Què he de fer? Aquestes no són preguntes que es puguin respondre d’una vegada per totes. No les defugis. Troba una pràctica espiritual que t’ajudi a observar-les amb fermesa i després practica amb gran fe i coratge.
La creença va i ve. Fins i tot si creus en Déu tota la teva vida, la teva idea de Déu sempre està canviant. Però la pràctica espiritual no depèn de la fe i pot durar tota la vida.
