El principi de la fi del sofriment

Així que aquesta és la gran pregunta. Què som abans que creéssim tota la resta? Coneixes el monòleg que ha estat sonant al teu cap. Sempre ho estem editant, revisant, inventant una història de qui som. Però tractar d’arribar al punt on pots veure el que ets abans de començar a inventar la història, és veure la veritable naturalesa, la naturalesa de Buda i aquest és el principi de la fi del sofriment.

Vaig dir al principi que Buda ho va veure però que no va deixar de practicar. Potser veus alguna cosa molt forta i molt clara, i després dius “Oh, ara estic il·luminat”. Però, probablement no, en primer lloc, però sí, potser. I llavors, penses que pots simplement anar en pilot automàtic. Aquest no és el cas. Si deixes de practicar, només es convertiria en un record. En realitat, es converteix en un obstacle, pitjor que simplement un record, una cosa que aferres per abrigar esperança, potser. Així que, qualsevol tipus d’experiència, simplement tracta-la amb només “no sé”. Sempre torna al “no sé” [colpeja el terra amb la seva mà]. Acontenta’t a romandre en el misteri.

Pel Mestre Zen Hae Kwang