Pensament oposat = sofriment
En el budisme, Buda va ensenyar que el sofriment prové de la ment oposada, del pensament contrari. En lloc de simplement estar connectats i apreciar estar aquí, estem fantasiejant sobre coses diferents. Però, perquè estem asseguts aquí i practiquem durant algun temps, sabem que aquest tipus de pensament no és realment útil. Sabem aixó per experiència, no per la fe cega o per escoltar a algú, no per llegir llibres, sinó per la nostra pròpia experiència.
Per tant, tornem a aquest moment. Podríem fer que es trenqui, ens podríem imposar i començar de nou. Aquest és el procés habitual. Reconeixem, admetem, que no estem aquí, viatgem en temps i espai, però tornem a començar. Comencem de nou. Una vegada més, estem connectats amb el nostre no se, la nostra gran ment, el nostre abans del pensament. I quan estem connectats, quan som un amb la situació, tenim una bona sensació. És un sentiment feliç, així que estem contents.
El punt és que amb aquesta pràctica, només seguint l’ensenyament, no hem de ser arrossegats, podem fer alguna cosa, podem tenir alguna iniciativa. Podem reflectir i aplicar el nostre entrenament, el nostre ensenyament a cada moment.
Per la Mestra Zen Bon Shim
