En temps passats a Àsia i durant la difusió del Dharma a Occident, els mestres zen recentment reconeguts solien anar-se’n sols a practicar i ensenyar el Dharma, sovint iniciant els seus propis centres d’ensenyament. Un cop vaig parlar amb el mestre zen Seung Sahn sobre això i li vaig preguntar: «Per què va crear grups de mestres per supervisar la nostra escola?» Va dir: «L’home al cim no pot veure el seu propi karma».

Trobo això brillant. Els mestres treballant en grups com a companys ens ajuden a veure el nostre propi karma i ajuden a que la nostra pràctica i saviesa creixin. Els mateixos mestres, i per tant tots els estudiants, es beneficien d’aquest arranjament. Durant la nostra vida, ha estat possible viatjar amb força facilitat, conèixer-nos, compartir les nostres experiències i pràctiques, i obtenir comentaris dels nostres companys. Els estudiants poden conèixer i estudiar amb diferents mestres de la mateixa escola. Aquesta situació és un tresor.

Com estem experimentant durant la pandèmia actual, viatjar no és tan fàcil ara; en molts casos, és impossible. Tenim la sort de poder connectar-nos digitalment. Algun dia fins i tot això pot no ser possible. Espero que seguim connectant-nos, recolzant-nos, compartint i aprenent els uns dels altres mentre puguem. Aquesta és una de les grans fortaleses de la nostra escola i la pràctica i ensenyament que ens va donar el mestre Zen Seung Sahn.

Pel mestre zen Dae Bong